Història

Procés de creació del CJCV

Membres Gestora: 
Joan Calabuig
José L. Belmonte
Alfonso Puncel
Eufrasio Requena
Luis Poveda
Miguel Pérez
Tomas Contell
Artemi Rallo

De cara a la creació del Consell i la legislació que ho poguera desenvolupar en aquest període es genera una sèrie de projectes i avantprojectes sobre quin va a ser l’estructura i competències del Consell de la Joventut, procés que dura aproximadament uns quatre o cinc anys i que coincideix també amb que les competències en matèria de joventut encara no han sigut transferides als ens autonòmics. Tot açò va allargant el procés de creació del CJCV, fins a abril de 1985.

l’Assemblea Constituent del 13 d’abril del 1985 on amb l’assistència del Conseller Educació i Cultura, es crea i constitueix el *CJCV, i es tria el

primer Secretariat 85/87:
Artemi Rallo
José L. García Menges
Joaquín Frare Ferrer
Rafael Carrau
Agustín Benavent González
Vte. Pascual Raga
Marco Andonio Llerena Carida
José L. del Moral Palacios
Jorge Mateu Escrig

Aquest primer Secretariat elabora un programa de treball que exposa als membre del Consell en una Assemblea Extraordinària, on s’aconsegueix un percentatge d’acceptació del programa del 100%.

Un punt important del procés històric de creació del Consell és la publicació del decret de la seua creació, D. 14/83 de 31 de gener. Decret de la Consellería de Cultura Educació i Ciència.

Ja dins d’aquest segon període històric del CJCV, aquest es marca com a tasques prioritàries la consolidació d’estructures físiques per a poder funcionar mínimament. El Consell després de diferents gestions amb la Direcció general de Joventut, aconsegueix un local que s’habilita i mobla austerament així com l’existència d’una persona becada que realitze les funcions administratives pròpies d’un organisme d’aquest estil.

– Del 87 al 89

Segon Secretariat:

Toni Such
José Luis García Comas
Jorge Mateu Escrig
Ignacio Soler Vila
Marc Mont Rosell
Vicente Pascual Raga
Salvador Bayona
Marco Antonio Llerena I Caridad

– Del 89 al 91

Tercer Secretariat:

Toni Such
José Luis García Comas
Carlos Calero
Juan Mering Reig
Marco Antonio Llerena I Caridad
Marc Mont Rosell
Luis Gil-Orozco
Elias Torres Medroño

En aquesta època es va conformar el teixit associatiu juvenil, que tenia altes mires de participar en la vida social i política del nostre territori. Va ser molt important el consens polític i social de les organitzacions juvenils que composaven el Consell de la Joventut.

El treball, la formació, i el voluntarisme van fer que el CJCV es convertira en un consell referent a nivell d’Espanya.

Com a punt fonamental a nivell legislatiu, en aquesta etapa s’aprova la Llei 8/1989 de participació, la qual regula al CJCV i també la creació de Consells Locals de Joventut.

Un repte pendent que es desenvoluparà posteriorment serà el consolidar la creació de Consells Locals de Joventut.

– Del 91 al 93

Primera Comissió Permanent:

Joan Navarro
Xavi Bellido Soto
Juan Carlos Cuenca Bolinches
Caty Castro Díaz
Ernest Gonzálvez Parra
Vicent Mora Martínez
Luis Gil-Orozco Esteve
César Valor Arce
Luis Pablo del Rio Peris

Al llarg d’aquest període es va desenvolupar la llei de participació, dotant als consells locals de personalitat jurídica.

Es va crear l’ordre de registre de Consells Territorials de Joventut.

– Del 93 al 95

2a Comissió Permanent:

Vicent Sarrià i Morell
Juan Carlos Cuenca Bolinches
J. Cristina Taberner i Martínez
Vicente Castelló Ferrer
Pedro M. Agredas Martínez
José M. Orengo Pastor
Antonio Molins Riera
Mónica Oltra Jarque

 

– Del 95 al 97

3a Comissió Permanent:

Vicent Sarrià i Morell
Enrique Rodríguez Serrano
Antonio Molins Riera
Jordi Torner i Mas
Mónica Oltra Jarque
Jorge Tomas Pozo
Safira Salah Cantos

En aquest període el Consell de la Joventut es va consolidar com a referent institucional de la joventut organitzada. La Generalitat i les institucions van reconèixer el paper d’interlocució del CJCV, i això va permetre la participació en diferents òrgans de l’administració (consell de benestar social, consell escolar, consell rector de l’IVAJ…).

En aquesta etapa es centrar la tasca en aconseguir una transversalitat i integralitat en les polítiques de joventut. A més, es va iniciar el procés per aconseguir una nova seu per al CJCV que responguera a les necessitats i dimensió del Consell.

– Del 97 al 99

4a Comissió Permanent:

Miquel Ruiz Collados
Vicent Mascarell Tarazona
Aveli Peralta González
Eva M. Latorre Bueso
Francesc Medrano Burruezo
Santiago Tormo Esteve
Jaume Sanz Coloma
Cristina Mollà Herrera

– De 1999 al 2001

5a Comissió Permanent:

Miquel Ruiz Collados
Vicente Inglada Alcaide
Miguel Bailach Cuengo
Cristina Mollà Herrera
Francesc Medrano Burruezo
Santiago Hernández López
Miguel Santos Mayor
Eva Hernández López

– De 2001 al 2003

6a Comissió Permanent:

Vicente Inglada Alcaide
Tomás Martín Gimeno
Oscar Gómez Abalos
Amparo Puig Peris
Raúl Antón Jarque
Miquel Notari Ibáñez
Gemma Frías Bolsico

La seu es converteix en un espai referent ple de possibilitats. Les entitats juvenils i els consells locals passen a tindre una ‘casa’ a València, i això va suposar un foment important de la participació. A més, la seu esdevé un lloc emblemàtic que fa paper institucional de representar l’associacionisme juvenil.

En aquesta etapa, a més, es posa en marxa el projecte de la Fundació Triangle Jove com a espai de col·laboració del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, el Consell de la Joventut de les Illes Balears i el Consell de la Joventut de la Comunitat Valenciana, amb l’objectiu de potenciar  l’associacionisme juvenil de manera als territoris de Catalunya, Illes Balears i País Valencià.

– Del 2003 al 2005

7a Comissió Permanent:

José Lanuza Navarro
Eduardo Amorós Kern
Enrique Sanicobaldo Cortés
Rosana Montalbán Moya
Manuel Díaz Montero
Carmen Tramoyers Fuentes
Joaquín Sansano Climent

– De 2005 al 2008

8a Comissió Permanent:

Joaquín Sansano Climent
Victor Jiménez Bueso
Antonio Benaches Bodí
Adrián Palmero López
Empar Pablo i  Martínez
Alicia Esteve Pastor
Carlos Vicente Navarro
Luis Gómez Estrada
Miquel Aleixit Romero

En aquesta etapa es va fer una incidència al voltant dels drets de la joventut, posant en valor als joves com a ciutadans i ciutadanes en igualtat de condicions. Es treballa junt amb el Consejo de la Juventud de España en la denúncia de la situació de precarietat dels joves mil-euristes, difundint aquestes dades mitjançant els Observatoris d’Emancipació.

A més, es començar a treballar en propostes per a marcar les bases per a una Llei de Joventut.

– Del 2008 al 2009

9a Comissió Permanent:

Carles Esteve Aparicio
Carles Fons Piquet
Alejandro Sanchís Roldán
Patricia Izquierdo Morales
Bernardo Sánchez Moreno
Francesc Ferri Fayos
Teresa Vera García
Miquel Aleixit i Romero

– De 2009 al 2010

10a Comissió Permanent:

Denis Solaz Vilalta
José A. Hernández Sala
Jaime Sánchez Suárez
David Benjamín Ruiz Hall
Andoni Llorens Gallego
Rafael Andreu López
Sofía Mangiagli
Nuria M. Sebastián
Jesús Romero
Carmen Robles
Maria Cortés

Durant aquest període la possibilitat de dialogar fluïdament amb l’administració va ser menor. Les reunions del Consell Rector de l’IVAJ van disminuir considerablement, fins a arribar a no convocar-se en tot un any.

Comencen a efectuar-se polítiques de joventut sense comptar amb els posicionaments del CJCV, que fins ara havien sigut preceptius en la majoria de casos. D’aquesta manera, es passa d’efectuar polítiques ‘amb a la joventut’, per a efectuar polítiques ‘per a la joventut’.

– De 2010 a 2012

11a Comissió Permanent:

Carmen Robles Galindo (Papi)
Salva Martinez Berenguer
Helena Malonda
Maria Cortés
Gabi Salinas
Vicent Solbes Bou
Xavi Martinez Ferrer
Amparo Escorihuela
Sandra Gómez

– De 2012 al 2014

12a Comissió Permanent:

Sandra Gómez
Pere Fuset
Laura Cordellat
Amparo Martínez
Juangra Martínez
David Latorre
Gilberto Martínez
Carmen Robles

 

Comença un període de recuperar els espais de participació amb les entitats, ja que es venia d’una etapa on s’havia perdut molta participació, i d’empoderar a la base associativa juvenil.

Altre assumpte que marca aquesta etapa és el del procés d’aprovació de la Llei de Joventut. Després d’un treball de molts anys, amb molts esborranys i posicionaments treballats amb el jovent organitzat, va arribar l’oportunitat de plasmar tot eixe treball en una Llei de Joventut. Finalment, la Llei es va aprovar sense recollir molts dels posicionaments i reivindicacions del Consell de la Joventut.

En paral·lel, en moltes comunitats autònomes del voltant es comença a qüestionar espais de participació com els Consells de la Joventut. Davant això, des del CJCV es treballa en renovar les formes de participar i d’apropar-se a la joventut amb menys estructura i més contacte amb la realitat.

– De 2014 a 2016

13a Comissió Permanent:

David Latorre Garcia
Alexandre Vila Ricart
Laia Maurí Folgado
Alejandra Bou Perona
Luis Martinez Ferrer
Francisco Javier Marco Peñas
Carlos Sánchez Arenas
Natxo Mollà Llin

 

Aquest període està marcat per el canvi de relació amb l’administració i les institucions. De nou, el CJCV torna a ser veu reconeguda per el govern a l’hora de configurar les polítiques i accions adreçades cap a la joventut.

30 anys de CJCV

En 2013 es va celebrar el 30 aniversari del Consell de la Joventut de la Comunitat Valenciana. Amb eixe motiu, es va fer un video que repassa la trajectòria del CJCV com a organisme de representació de la joventut des del 1983 fins a 2013, explicada pels seus protagonistes.